LA CRÒNICA DE LA MIXA per MIXA

9cf00549-495b-41f5-a374-52d0613ea821

LA CRÒNICA DE LA MIXA per MIXA

És de nit, i no puc dormir. En canvi, em dedico a visualitzar com serà el dia de demà, el 8 de setembre de 2018. Gairebé puc sentir els meus passos enfilant el Portal de l’Àngel, curull de gent. I just quan tombi la cantonada, gairebé com en una pel·lícula, s’estendrà al meu davant la Setmana del Llibre en Català. Està clar que la multitud no s’apartarà de cop i volta per deixar-me veure la imatge completa, sinó que m’hauré d’obrir pas.

No em caldrà cap mapa per passejar entre els passadissos temporals, llevat que la disposició hagi canviat. Si el sol desafia les previsions meteorològiques i es decideix a sortir, els tendals tenyiran les llambordes de verd, groc i vermell, i si plou, ens protegiran de les gotes més agosarades.

Serà com si res hagués mudat de forma des que vaig marxar l’any passat. Com si tots els llibres seguissin amatents als seus prestatges i expositors, observant-nos plens de fascinació muda. Potser ells hauran canviat, però us puc assegurar que les meves ganes de retrobar cares conegudes serà la mateixa.

I de cop i volta, l’hora de la veritat arriba… potser inclús massa d’hora, perquè les parades encara resten tancades i hi deambulen poques ànimes. Al meu cap, l’èpica banda sonora que tenia preparada s’esfuma i és ràpidament substituïda per un violí melangiós i solitari.

A mesura que els escenaris de la fira comencen a prendre forma, veig que les persianes es van obrint de mica en mica, com parpelles somnolentes i pesades que es neguen a despertar d’un son profund. Abans no me n’adono, però, s’han desclòs totes, i el seu interior és una explosió de colors.

El veritable esclat de gent tindrà lloc demà, quan el diumenge es barregi amb visites institucionals, manifests per la llibertat i llibres solidaris. Avui, però, encara podré gaudir d’algunes hores de calma.

A mesura que m’apropo a les escales de la Catedral de Barcelona, just on m’han citat, veig una petita rotllana de gent. Tinc la impressió que són les persones que busco, potser perquè són els únics que no semblen de pas, potser perquè no tenen cap aparell fotogràfic a les mans ni els ulls ametllats.

Plegats som gairebé una desena de joves amb edats compreses en una escala cromàtica que oscil·la entre els 18 i els 24 anys. Els miro amb deteniment -i amb raó- perquè els propers quatre caps de setmana viatjaré amb ells arreu de Catalunya per viure experiències increïbles al voltant del món de la literatura i l’edició.

A través d’un projecte anomenat “Lectures en ruta”, visitarem exposicions, fires, biblioteques, escoles d’escriptura, ens unirem a espectacles, rutes guiades, tertúlies i fins i tot gaudirem d’una baixada literària en piragua pel riu Ebre! (respecte això últim sí que no les tinc totes!). Coneixerem, escriptors, editors, traductors, poetes, comissaris d’exposicions… i aprendrem un munt d’ells.

Per sobre de tot, però, hem vingut a compartir el nostre amor pels llibres i a demostrar que el verb “llegir”, al contrari del que encara pensa molta gent, no es conjuga únicament en primera persona.

Mx