La Setmana del llibre per Marti Vallvé

Screen Shot 2018-09-17 at 09.51.41

La Setmana del llibre per Marti Vallvé

L’home que vol ser escriptor sap que el més important no és escriure sinó deixar-se veure pels ambients literaris de la ciutat. Enguany, seguint fil per randa els consells de l’escola d’escriptura en que s’ha apuntat, decideix venir a la Setmana del Llibre en Català. Hi anirà a saludar gent, assistir a presentacions i a prendre apunts per després actualitzar el blog.

Els pares de l’home que vol ser escriptor expliquen que el seu fill és novel·lista quan hi ha trobades familiars. L’home que vol ser escriptor, que anomenarem X per fer més àgil el relat, aprofita aquestes reunions per explicar com va començar la seva relació amb l’escriptura esplaiant-se amb anècdotes d’infantesa. X creu que quan hagi de fer entrevistes haurà de tenir un relat prou sòlid com per donar la imatge d’escriptor que vol transmetre. Quan era més jove, X pensava que aquesta actitud era pedant però a l’escola d’escriptura li han dit que alguns dels millors escriptors ho són de pedants i que, al cap i a la fi, si la fama és merescuda tant hi fa que es creguin especials.

A els amics d’X no els agrada la lectura, prefereixen anar a restaurants, veure partits de bàsquet o els jocs de taula. A vegades, X passa als seus amics esborranys del textos que té pensat entregar a les moltes editorials que bombardejarà a correus electrònics. Com que són bons amics, al principi llegien els esborranys però amb el temps han perdut l’interès en llegir projectes de novel·la en els que hi sobren adjectius i subordinades. En llegeixen la meitat i li diuen a C que està molt bé i que endavant, que només li falta sort perquè una editorial es fixi en ell.

El nòvio d’X és el seu lector més fidel, es van conèixer en un club de lectura de la Marta Rojals en que la resta de participants eren jubilades i ells s’intercanviaven molt més que opinions i mirades. El nòvio d’X, a qui anomenarem Y, és l’única persona que li critica el que escriu, a vegades són elogis però sovint són crítiques negatives. X se l’escolta i pren nota de les opinions d’Y però no li ensenya dos cops el mateix text perquè vegi quina solució ha pres.

La novel·la en que està treballant X és autoficció. Sap que és un gènere que està de moda i que les seves capacitats inventives no són res de l’altre món malgrat el que explica en les anècdotes d’infància. A l’escola d’escriptura li han dit que com més experiències visqui més podrà adornar la novel·la amb escenes increïbles.

X decideix que per portar vida d’escriptor hi ha de dedicar tot el temps del món i això significa deixar la feina d’auxiliar de bibliotecari que havia aconseguit a través d’una borsa de treball a l’ajuntament del seu poble. Com que viu amb Y, que és professor de castellà en un institut públic, la falta d’ingressos no representarà altre contratemps que reduir la despesa en viatges. Per a Y això no representa cap sacrifici però per X, que va àvid d’experiències, voldrà dir que per la Setmana Santa haurà de canviar Brasil per Portugal.

X està convençut que li falten dues coses per triomfar: viure una experiència que li canviï la percepció del món i conèixer un escriptor influent del panorama literari català. Com que els bolets al·lucinògens brasilers hauran d’esperar decideix que encararà l’escriptor més famós de La Setmana amb l’excusa del blog i l’entrevistarà. X ha repassat prèviament quins escriptors presentaran llibre, estudiat la seva carrera literària i decidit a través d’una fórmula que inclou llibres publicats, aparicions en mitjans i premis literaris que l’escriptor a qui abordarà amb el seu millor somriure sigui Z.

X es planta davant la catedral de Barcelona, dribla els turistes, respira a fons i apunta la mirada com si enlloc d’X es digués CR7. Z està ocupat atenent els periodistes de TV3 però aquests acaben ràpid l’entrevista quan se n’adonen que el secretari general del PSC és a la plaça. Ara que Z semblava lliure s’ha girat d’esquena i es dona la mà amb un noi molt més jove que ell. X s’apropa a Z i veu com aquest besa a Y. Z fa cara d’atabalat quan veu que X és dirigeix a ell, Y abaixa la mirada i demana que se l’empassi el terra i X somriu amb totes les dents quan imagina milers de lectors devorant la seva pròxima novel·la.