La recomanació literària de l’usuari: K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella

K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella

Aquesta setmana la Carmina Villar ens recomana el llibre K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella. Llegiu bé els comentaris personals i la valoració de l’obra que ens fa la Carmina, perquè són paraules molt interessants. Mil gràcies, Carmina!

Sinopsi

Al cap de tres anys de combatre al front contra les tropes franquistes, l’Emili i en Francesc són lliurats a les forces hitlerianes. Deportats al camp de concentració de Mauthausen, comença per a ells una experiència inconcebible, la de la “internacional del dolor”. Al camp com enlloc es planteja la gran pregunta: portat al grau més extrem, l’instint de supervivència no esdevé una eina de destrucció de l’ésser humà?

Comentaris personals

Defujo tota obra (literària o audiovisual) relacionada amb la Segona Guerra Mundial i més concretament amb l’horror nazi i els camps de concentració. Trobo que és un tema que s’ha explotat fins a l’extrem d’insensibilitzar la població o de generar-li una fascinació morbosa més que no pas el rebuig més absolut. Durant els meus estudis de Traducció, llibre que ens tocava llegir a classe d’alemany, llibre que estava relacionat amb la Guerra i el nazisme. Posteriorment, treballant com a traductora audiovisual, he hagut d’assumir unes quantes feines relacionades amb aquest mateix tema. Tot plegat m’ha fet arribar a detestar-lo i a no voler-ne saber res més.

Tanmateix, ara fa dos o tres anys, vaig llegir al Rodamots un fragment d’aquesta obra, K. L. Reich. Com a lingüista, em va fascinar la manera com estava redactat i vaig començar a indagar. Aquest llibre el va escriure un manresà combatent de la República que va tenir la desgràcia de caure presoner de les forces d’ocupació alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Precisament va anar a parar a Mauthausen, on va concebre aquesta novel·la, que va començar a redactar després de l’alliberament i que va trigar 17 anys a poder publicar.

Vaig decidir llegir aquest llibre en reconeixement a la prosa brillant de Piniella i a la figura oblidada dels catalans que van patir l’horror dels camps nazis.

Valoració

Malgrat que hi ha fragments angoixants i alguns de desagradables, el llibre no pretén centrar-se en els aspectes més crus dels camps de concentració (que és d’agrair), sinó en els pensaments dels protagonistes involuntaris d’aquesta història. Aquesta immersió en la psique especialment de l’Emili és tan profunda i tan ben desenvolupada que fa que el lector es pregunti si no està davant d’una autobiografia més que no pas d’una novel·la, si no és el mateix Piniella qui parla i viu aquelles experiències concretes.

La història presenta successos que tots coneixem per una pel·lícula o una altra, però il·lustra també detalls més quotidians i personals dels camps nazis que no es mostren habitualment, cosa que contribueix a fer més digerible la càrrega dramàtica inevitable del tema.

La riquesa lèxica de l’autor és innegable i la seva manera de relatar i descriure són per a mi, sens dubte, un motiu poderós més per recomanar aquest llibre a tothom.

Per acabar, un altre motiu per recomanar el llibre és per retre homenatge als catalans que van patir en primera persona els camps nazis, unes víctimes de les quals la història ha parlat més aviat poc. Aquesta lectura angoixant, per a mi, és una manera de reconèixer-los i fer que no caiguin en l’oblit.

K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella